CONEIXEMENT DEL MEDI 4 PRIMARIA SANTILLANA PDF

Torna a mirar el dibuix i respon. Your Web browser is not enabled for JavaScript. Escriu el significat i un exemple en cada cas. Subscribe to this RSS feed.

Author:JoJoramar Gucage
Country:Bolivia
Language:English (Spanish)
Genre:Travel
Published (Last):7 October 2015
Pages:106
PDF File Size:19.76 Mb
ePub File Size:18.93 Mb
ISBN:264-4-49548-737-8
Downloads:72299
Price:Free* [*Free Regsitration Required]
Uploader:Kagakus



Forma part de la gran serralada dels Pirineus, que sestn des de lAtlntic fins al Mediterrani. Est dividit en dues subunitats Pirineu axial: eix principal, amb altituds superiors als 3. Per exemple, la Pica dEstats. Prepirineu: serres paralleles al sud del Pirineu axial. Per exemple, el Montsec. Serralada Transversal Enllaa el Pirineu amb la serralada Prelitoral i separa el pla de lEmpord de la depressi Central. Per exemple, el Puigsacalm.

Zona molt ampla situada al centre de Catalunya, entre el Prepirineu, la serralada Transversal i la Prelitoral; no s totalment plana, hi trobem turons, valls, planes i altiplans.

Per exemple, laltipl de la Segarra. Serralada Prelitoral: per exemple, la serra de Prades. Serralada Litoral: es troba molt a prop del mar; per exemple, la serra del Montsi. Planes litorals: extensions sense desnivells importants, molt a prop de la costa; per exemple, el Maresme. Costa alta, al nord: formacions ms abruptes, com ara els penya-segats. Per exemple, el cap de Creus.

Costa Costa baixa, al sud: hi trobem platges extenses, de sorra. Per exemple, el golf de Sant Jordi. Deltes: hi ha trams de costa ocupats per deltes. Per exemple, el delta de lEbre. Xarxa de lEbre: LEbre s el riu ms cabals de Catalunya. Neix a Cantbria i desemboca al Mediterrani formant un gran delta.

Aquesta xarxa est formada per lEbre i els seus afluents catalans. Xarxa del Pirineu mediterrani: Formada per rius que neixen al Pirineu i desemboquen al Mediterrani. Per exemple, el Fluvi.

Xarxa mediterrnia: Formada per rius i rieres que neixen a la serralada Prelitoral i desemboquen directament al mar. Per exemple, la Tordera. Llacs, aiguamolls i embassaments Llacs. Nhi ha de dos tipus. L Per exemple, lestany de Banyoles. Aiguamolls: zona plana a prop de la costa inundada permanentment per laigua del mar. Per exemple, els aiguamolls de lEmpord Embassaments o pantans: llacs artificials en el curs dun riu per aprofitar-ne laigua.

Per exemple, el pant de Rialp. Mediterrani litoral: caracteritzat per les temperatures suaus. Mediterrani interior: temperatures ms extremes; nhi ha tres varietats en funci de les preciptacions Dalta muntanya: hiverns llargs i freds, estius frescos i suaus; precipitacions abundants; hi neva sovint. Per exemple, el Pirineu. Atlntic: hiverns molt freds, estius frescos; precipitacions molt abundants.

Per exemple, una zona de la Vall dAran. De a 1. Meseta Central Sistema Central: divideix la Meseta en dues parts. El formen la serra de Gredos. Muntanyes de Lle: al nord-oest; formades per muntanyes de poca altitud. Muntanyes que envolten la Meseta Serralada Cantbrica: al nord; parallela a la costa cantbrica Picos de Europa.

Serralada Ibrica: a lest; formada per serres poc elevades Picos de Urbin. Sierra Morena: al sud; formada per muntanyes poc elevades. Masss Galaic: al nord-oest; format per serres poc elevades. Pirineus: muntanyes elevades que formen la frontera entre Espanya i Frana Aneto. Serralada Penibtica: propera a la costa andalusa Mulhacn.

Sistema Mediterrani Catal: al nord-est; serralades paralleles a la costa mediterrnia. Muntanyes Basques: al nord, entre la serralada Cantbrica i els Pirineus. Depressi del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir; est envoltada per Sierra Morena i els sistemes Btics. Illes Balears: situades al mar Mediterrani; sn poc muntanyoses, excepte Mallorca. Illes Canries: situades a loce Atlntic; sn dorigen volcnic i bastant muntanyoses.

Costa andalusa: des de Portugal fins a lestret de Gibraltar. Costa canria: costes altes i abruptes a les illes de loest i costes baixes a les illes de lest. Cantbrica: des de la frontera amb Frana fins a la punta de La Estaca de Bares. Mediterrnia: des de lestret Gibraltar fins al lmit de Girona amb Frana.

Vessant cantbric: sn rius curts, de rgim regular i gran cabal. Vessant atlntic: sn rius cabalosos i de rgim regular. Per exemple: el Tria, el Xquer, el Segura, el Llobregat. Ocenic o atlntic Es dna a les comunitats del nord de la Pennsula.

Les temperatures sn suaus tot lany i les precipitacions sn abundants. Continentalitzat o dinterior Mediterrani Es dna en les zones prximes al mar Mediterrani. Tpic Les temperatures sn suaus a lhivern i caloroses a lestiu, i les precipitacions sn escasses. Es dna a la Meseta, a la depressi de lEbre i en part de linterior dAndalusia. Les temperatures sn extremes, amb estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions sn escasses. Les temperatures sn suaus tot lany i les precipitacions, escasses.

Es dna a les zones dalta muntanya. De muntanya Les temperatures a lhivern sn molt baixes i a lestiu sn fresques. Les precipitacions sn abundants i a lhivern cauen en forma de neu.

AS CHAVES DO INCONSCIENTE RENATE JOST DE MORAES PDF

CONEIXEMENT DEL MEDI (6° PRIMARIA)

.

VIKTOR PELEVIN GENERATION P PDF

CONEIXEMENT DEL MEDI 4 PRIMARIA SANTILLANA PDF

.

Related Articles